Poesia de S'homo roig

Rondalla de s´homo roig

Açò era un sabater
Que molta feina va fer
Es tres fills que va tenir
A córrer món van partir.

D´homo roig no et fiaràs
Amb es ca, viu aniràs
Trobaràs còdol rodó
Que no tindrà compassió.

Es primer no era prou viu
I va caure dins es riu,
Més enfora veu un lloc
I es canet li fot un mos.

L'amo té es cabell ben roig,
A ell no li fa prou goig.
Per missatge l'ha llogat
Molta feina li ha donat.

Sa cúcula haurà cantat
I es tracte s'haurà acabat
Es primer molt ha patit
I l'amo se n'ha sortit.

Es mitjà hi va voler anar
I el mateix li va passar
Va voler anar a provar sort
Però tot li sortí tort.

En joan ja n´és partit
Des tres fills era es petit
Tot li va ben destrossar
A l'amo va fer enrabiar .

Tot es sac de blat sembrà
Dins un forat el posà
Es va beure tot es vi
I reputa li va dir.

Fa un portell a sa paret,
De vinya no hi queda res,
En joan va disparar
I a madona va matar.

Un tracte li proposà
I en joan el va acceptar:
Si entren al corral vell
Tots es porcs seran per ell.

A s´homo roig va guanyar
Ben feliç que se´n va anar
En joan se n'ha sortit
I de porcs ha quedat tip.

En joan es va lluir
S'homo roig va fer patir
L´amo el va voler imitar
I sa panxa es va tallar.


Poesia inventada pel grup de 6è a
Ceip margalida florit