dimecres, 30 de març de 2011

S'homo roig

Això era un homo, un sabater, que tenia tres fills i es fill major, quan va tenir 18 o 19 anys li va dir:
-          Mon pare, jo trob que he d’anar a córrer món.
-          I què deus haver de fer?
-          Bonu, i sempre he estat a sa banqueta fent sabates i n’estic molt cansat!
-          Bé idò mira, parteix!
Agafa sa civeredeta amb un tros de pa i un tros de formatge i n’és partit. I son pare li diu:
-          Bé, amb una condició: no t’has de fiar mai de còdol rodó, de ca d’anell i homo roig!
És partit i camina qui caminaràs i quan va ser un tros endavant hi havia un torrent amb un còdol rodó enmig i va pensar “còdol rodó còdol rodó! I açò que tindrà a veure!”. Així que posa es peu damunt i “patatup!” rodola i cau dins es torrent.
Segueix pel camí i veu un lloc. I es dirigeix cap allà:
-          Bon dia tengui!
-          Bon dia i salut!
-          Què heu de menester un missatge?
-          En cercava un! –diu madona.
Així que va sortir l’amo des lloc. Era un homo alt i roig que venia acompanyat d’un canet. Es canet, quan veu a n’es jove es posa a lladrar i li fot un mos. “Bonu! Mon pare tenia raó –torna a pensar es jove- i açò és s’homo roig que em va dir... bé, aniré alerta!”.
Al matí següent l’amo li diu:
-          Ves! Agafa sa mula i es matxo, i te’n vas a sa tanca amb es sac de blat i el sembres.
És partit amb sa mula i es matxo, que eren ben vellots i va pensar “Jo he de sembrar es sac de blat? I com es deu fer? “. Així que arriba a sa tanca i comença a llaurar i quan va ser l’hora de dinar sa criada hi va i li diu:
-          L’amo m’ha dit que menjassis ses sopes sense destapar s’olla i que beguessis es vi sense destapar es bòtil
-          I?! Com ho he de fer jo?
-          Ah! Açò m’ha dit l’amo!
-          Bé idò, t’ho pots tornar a endur!
L’on demà l’amo li diu:
-          Avui trob que has d’anar a dur llenya torta.
-          I on he d’anar jo a dur llenya torta?
-          Ai! Cerque’n!
Se’n va i no en veu cap de llenya torta. Així que se’n torna a ses cases:
-          Bo! I on és sa llenya?! –li demana l’amo.
-          Jo no n’he trobat de llenya torta! –li respon es jove.
-          Idò, demà m’aniràs a dur llenya dreta.
Es mati següent torna a partir i tampoc pensa “i... sa llenya no n’hi ha de llenya dreta, tota sa llenya està mig ruada!”. Així que torna anar a ses cases i li du a l’amo que no n’ha trobada.
L’amo li recorda es tracte que havien fet:
-          Quan canti sa cucula, has acabat es lloguer!
Es vespre es jove se’n va as llit i l’amo agafa a madona, la tapa amb un llençolot i la col·loca dalt d’un arbre que hi havia as pati. As cap d’una estona:
-          Cucu! Cucu!
I es jove va pensar “ja he acabat”. I se’n va haver d’anar.

Es fill segon d’es sabater també se’n vol anar. I li va passar exactament el mateix que al primer.
Es fill tercer d’es sabater, en Joanet, que era molt llest, li diu a son pare:
-          Mon pare, jo trob que també he de provar a anar a córrer món!
-          I trobes?! –li diu son pare- Es altres dos germans se n’han anat i no han tornat i ara tu també hi vols anar?
-          Jo, mon pare, si aquells hi han anat, jo també hi vull anar!
-          Idò, parteix! Què vols que et digui! Però pensa amb el que t’adverteix: no t’has de fiar mai de còdol rodó, de ca d’anell i homo roig!
Així que camina que caminaràs, i primer es troba es torrent i en Joan va pensar amb ses paraules que li havia dit son pare. Així que, envés de posar es peu damunt es còdol es treu ses avarquetes i passa dins s’aigo.
Veu enfora un llum i decideix anar-hi per passar sa nit. Resulta que és el mateix lloc on havien estat es seus dos germans:
-          Bona nit!
-          Bona nit!
-          De què va aquest homo?
-          I, cercava lloguer! Si em pogués quedar aquí n’estaria molt agraït!
Així que, mentre xerraven, surt es ca d’anell i en Joan li fot puntada de peu perquè no el mossegui.
-          Bonu! –diu l’amo!-
-          I, què volíeu que em mossegàs?! Jo no vull que em mossegui no!
-          Repunyetero! –pensa l’amo- aquest és més llest!
Així que tracten de preu, el que guanyarà cada mes, i l’amo li diu que quan sa cucula canti, es contracte s’haurà acabat.
Al matí següent l’amo li diu:
-          Ves! Agafa sa mula i es matxo, i te’n vas a sa tanca amb es sac de blat i el sembres.
Se’n va, agafa sa mula i es matxo, arriba a sa tanca, fa un forat enterra i hi tira tot es sac de blat. I hi va sa criada i li diu:
-          L’amo m’ha dit que menjassis ses sopes sense destapar s’olla i que beguessis es vi sense destapar es bòtil
Així que en Joan fa un forat as cul de s’olla i es beu es suc i agafa es bòtil de vi i el fa xocar contra unes pedres, el romp, i es beu es vi.
Sa criada arriba a ses cases i l’amo li diu:
-          Què? Com ha anat! Com ha anat!
-          Ui! Que n’està d’espavilat es noi aquest! L’he trobat davall s’uastre que seia i ja havia acabat de sembrar es sac. I per berenar, m’ha fet això!
-          Es reputa aquest!  Aquest em voldrà provar sa consciència a jo! Però jo el provaré primer!
L’on demà l’amo li diu:
-          Avui has d’anar a aquella tanca a lleurar amb sa mula i es matxo, però vull que em tornis a sa mula que rigui i as matxu que balli.
En Joan se’n va cap a sa tanca, agafa un dai, i li envela un ventai as morro i sa mula va quedar amb es morro tort i semblava que reia. I agafa as matxo i li fot ventall a sa cama amb es dai i el deixa mig coix.
Així que arriba a ses cases i l’amo quan el veu venir pensa:
-          Reputa aquest! Ja me l’ha tornada a fer!
L’on demà li diu:
-          Mira, avui has d’anar a baratar ses vaques de tanca, però no pots obrir sa barrera!
En Joan agafa ses vaques, fa un portell a sa paret seca i fa passar a totes ses vaques. D’aquesta manera no va haver de manaster obrir sa barrera.
L’amo va pensar:
-          Es reupta aquest! Me’n va una darrera s’altra!
 Així que l’amo li diu:
-          Demà agafes es carro i vas a dur un viatge de llenya torta!
En Joan havia vist que l’amo tenia una vinya gran. Així que va pensar que, com que ses branques de ses vinyes són ben tortes, n’agafaria un bon punyat!
Així que es dirigeix a ses cases i l’amo li diu:
-          Bo! I què has fet! M’has remput tota sa vinya!
-          I, vostè no m’havia demanat llenya torta? Idò, aquí la te!
Es vespre l’amo agafa a madona, la tapa amb es llençolot i la col·loca dalt s’arbre i:
-          Cucu! Cucu!
En Joan, quan sent sa cucula, agafa s’escopeta i comença a tirar tirs i “papam!”. Madona cau rodona enterra i l’amo li diu:
-          Què has fet?! Has matat a madona!
-          Pensau l’amo, jo no sabia que fos madona! Jo em pensava que era un animal!
-          Ai Joan! Agafa i véste’n!
-          Ai no l’amo! M’heu de pagar!
-          I com vols que et pagui si m’ho has fet tot malbe?!
-          Ai! M’ho heu de pagar!
-          Bé, farem un tracte: anirem a s’alzinar a voltar es porcs i jo duré as porcs as corral vell i tu al nou. Es porcs que entrin as corral vell seran meus i els que entrin as corral nou seran teus.
L’amo li va dir això perquè sabia cert que els porcs anirien al corral vell, on havien estat sempre.
            Se’n van a voltar es porcs i en Joan, es punyetero, s’havia omplert ses butxaques de blat i ho va començar a tirar enterra des corral nou i, quan es porcs arriben allà, van cap es corral nou darrera es menjar.
L’amo, quan ho veu, li diu:
-          I com ho has fet?
-          Ai! Açò és es tracto que havíem fet!
Així que en Joan agafa es porcs i se’n va. L’amo, tot ofès decideix seguir-lo.
En Joan, arriba per una caseta que hi havia per sa carretera i diu:
-          Madona, que tindríeu un ganivet?
-          Idò, què vols fer?
-          No! He de treure sa panxa a un porc.
Així que en Joan treu sa panxa as porc, la posa damunt una cantonada i li diu a madona:
-          Si ve un home que li demana si m’heu vist, li deis que si. Que m’he tret sa panxa per córrer més perquè no m’agafàs.
Arriba l’amo a sa caseta tot desfugat i demana:
-          Què heu vist passar un vergant amb un ranxo de porcs?
-          Si! I s’ha llevat sa panxa per córrer millor!
L’amo agafa es ganivet i s’obre sa panxa i allà va quedar.




Rondalla contada per en Joan Coll Cardona, Ferreries.

Cap comentari:

Publica un comentari